martes, 20 de septiembre de 2016

La ciutat del futur: utopies i distopies


Aquest curs proposa un recorregut històric a través de la literatura i el cinema utòpics i distòpics, explorant els escenaris urbans imaginats entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Mentre la història de l’arquitectura ha demostrat àmpliament haver reconegut la relació existent entre utopia i construcció de l’espai urbà, la distopia ha quedat generalment marginada. Tot i això, les obres distòpiques representen avui una eina fonamental de crítica del present i de comprensió de la ciutat contemporània.


Al llarg dels segles, la utopia ha estat el gènere literari encarregat de plasmar els somnis més ambiciosos dels reformadors socials. Una de les seves característiques fonamentals ha estat el seu «joc espacial», la seva capacitat per materialitzar aquests nous plantejaments socials i polítics en la forma de noves ciutats o en la projecció futura de les grans capitals occidentals. No obstant això, a partir del segle XX la ciutat sembla haver-se convertit en topos del desastre, en catalitzador de la por col·lectiva. Oblidada la utopia, és la «distopia», la seva deformació negativa, el gènere que millor representaa allò que ens depara el futur: règims totalitaris, ruïna mediambiental, conflictes geopolítics.
El curs analitzarà les propostes visionàries de Moises King i Hugh Ferriss, les ciutats del futur de Edward Bellamy, Jules Verne, Albert Robida i H.G.Wells, fins arribar a les anti-utopies del segle XX, Yevgueni Zamiatin, Aldous Huxley i George Orwell.

26.09.16 
Introducció a la literatura utòpica i distòpica Reflexions sobre la historia dels gèneres utòpic i distòpic. El naixement de la utopia: Utopia (1516), de Thomas More. Les utopies del Renaixement. Les utopies espacials del segle XIX: Owen, Fourier, Cabet. Distopia i pors col·lectives.

03.10.16 La ciutat de la utopia del progrés. Jules Verne, Edward Bellamy, Albert Robida La utopia tecnològica i el mite del progrés. Els herois de l’època industrial: inventors, enginyers, mags. La construcció de la imatge de la ciutat del futur: gigantisme, densitat, artificialitat, conquesta del cel. Les obres d’Albert Robida. Looking backward 2000-1887 (1890), una utopia d’Edward Bellamy. La ciutat ideal segons Jules Verne: Les cinq cents millions de la Begum (1879).

10.10.16 
La crisi de la ciutat del futur. Jack London, H.G. Wells, William Morris
Apocalipsis victorianes: la destrucció literària de la ciutat. Ciutat i por. Classe treballadora, classe perillosa. The Unparalleled Invasion (1910) de J. London, les “demodistopies”. The Time Machine (1895) d’H.G.Wells, lluita de classe i evolució. La novel·la de la Future War. Decadència urbana i decadència racial. La ciutat distòpica segons Jules Verne.

17.10.16 El naixement de la distopia moderna. Ievgueni Zamiatin.La natura autoritària de la utopia. Ciència i deshumanització. El mite de la Màquina. La utopia i les avantguardes russes: Tatlin, Krutikov. Ciutat transparent i control urbà. La ciutat distòpica a Nosotros (1924), de Yevgueni Zamiatin. El criminal invisible: The Invisible Man (1897), d’H.G. Wells. El principi de la vigilància permanent: el panopticon de J. Bentham segons M. Foucault. Arquitectura i control social.

24.10.16 Distopia moderna i control social. Aldous Huxley, George OrwellUtopia de massa i ciutat biopolítica. Espai i control en la distòpia moderna. La Londres del futur a Brave New World (1932), d’Aldous Huxley, i a Nineteen eighty-four (1949), de George Orwell. Moviment modern i control social. Conclusions: de la utopia del progrés a la distòpia del control.